Aquest diumenge passat, a l’estadi Olímpic va tocar el mític grup Gun’s Roses, omplint el recinte amb 60.000 entrades. Sense dubte, tot un repte mantenir-se com el grup que continua venent més entrades i per sobre d’altres exitosos cantants mundials.
L’AUTENTICITAT que els persegueix; l’energia que desprenen és inesgotable; la seva entrega generosa al que fan; i la seva INCOMBUSTIBILITAT fan que aquesta explosió d’energia es transmeti a cada un dels assistents als seus espectacles. Tot acompanyat d’una alta tecnologia, pantalles gegants i efectes especials.
Tanmateix l’AUTENTICITAT sense rigor no té gran futur. És evident que els components de la banda són experts en el que fan. A Alx Rose està considerat una persona de brillant intel·ligència musical , uns dels referents més grans ens rockstars de tots els temps i el seu guitarrista, Saul Hudson, conegut com Slash, és conegut com un dels millors guitarristes de la història del rock.
És interessant adonar-se que darrera de les coses més importants, les fites més exitoses en aquesta vida, sempre existeix una part d’AUTENTICITAT, de CREURE -encara que no ho veiem- i de RIGOROSITAT.
A UManresa creiem en les coses que fem, fins i tot abans de veure-les i materialitzar-les. És per això que la simulació clínica s’ha d’aplicar des de l’AUTENTICITAT i el RIGOR.
En el congres de SESAM es respira aquesta incombustible Autenticitat i Rigorositat per la simulació. No és una metodologia més, no és una forma més de fer les coses , no és la manera que sempre hem fet. És la forma que ajuda les persones a millorar processos, a millorar actituds, a millorar PERSONES PROFESSIONALS.
Tot es cuida, res és poc important
T’has demanat com estàs entrenant els teus actors i com generes per a ells la implicació del que representa fer una simulació, que incidirà directament en la forma de pensar, actuar d’un alumne/ professional? Perquè no anem a canviar el que veiem, sinó el que no veiem en l’esquema mental.
Va ser apassionant escoltar la Valerie Fulmer, Directora del programa de Pacient Estandarditzats de la Facultat de Medicina de la Universitat de Pittsburgh , en la seva conferencia “Best Practice as applied to standardized patient Methodology” . Realment és AUTENTICITAT INCOMBUSTIBLE i RIGOR per les coses ben fetes el que acompanya aquesta professional i els seus companys de feina, des de fa 15 anys. Et fa reflexionar que les proves pilot que realitzem a UManresa per posar a prova els casos són metodològicament i psicològicament importantíssimes per garantir un bon procés d’aprenentatge. No es realitzen a l’aula amb els alumnes, hi ha una responsabilitat de parts de tots d’ entrenar els nostres actors i cuidar del seu entorn segur, d’empoderar-los d’un procés que tindrà un efecte directament proporcional a l’activitat de simulació i, encara més important, en el futur o present professional d’una persona.
Hem pensat com entrenem les nostres habilitats per tenir converses altament efectives i no generar desconfiguracions en els canals de coneixement de l’alumne/ participant durant el debriefing? A UManresa analitzem i treballem amb aquests aspectes. No es tracta d’anàlisis improvisades, ni d’exploracions del que sap o no sap el participant. Es tracta d’entendre que darrera de tot debriefing hi ha uns elements psicològics, pedagògics i clínics que acompanyen al procés d’indagar en els esquemes mentals dels participants. Això requereix preparació ja des d’un bon principi, en el moment del disseny.
Va ser excel·lent el treball realitzat per Esther Leon i els seus companys sobre “Learning to debrief in clinical enviroments using the talk framework”. Aquest treball mostra l’esforç de molts professionals per continuar evolucionat en aquest àmbit.
Hem pensat en la importància de ser facilitadors de processos i no de fer de facilitador solament dintre de l’aula de simulació? Creiem fins i tot quan no hi veiem? Converses amb companys de gran experiència en la simulació clínica i anys de recorregut ens porten a seguir sent conscients del camí a fer.
Hem pensat que parlem de simulació quan el que hauríem de fer és parlar de programes educatius en simulació? La gran diferència és que quan parlem de simulació la nostra ment pensa en alta tecnologia, escenari, tenir un actor, pensem en format unitat. Però un programa educatiu en simulació va molt més enllà, implica pensar en un model pedagògic, una anàlisi psicològica dels nostres participants per oferir en cada una de les parts del programa l’AUTENTICITAT i RIGOR que com a facilitadors hem de tenir. No una unitat, sinó un procés pel participant d’autoconeixement competencial i personal.
És per això que UManresa va presentar al congrés el seu Model Instruccional en Simulació CISARC, que utilitzem en els graus universitaris. La presentació va anar a càrrec de Griselda Gonzalez, coordinadora de simulació a Fisioteràpia, que va explicar com dissenyem programes de simulació com a procés, d’un programa educatiu basat en simulació, alineant-se al mateix temps amb els missatges forts del congrés: les persones, l’autenticitat, la preparació d’actors, entendre que va més allà d’una metodologia més i, sobretot, la necessitat d’anar evolucionat cada dia més en l’àmbit de la tecnologia , la innovació pedagògica i la psicologia.
No som Gun’s and Roses, però sí que tenim la feina i el compromís de tots els companys dedicats a la simulació de continuar sent AUTÈNTICS I RIGOROSOS i de transmetre l’energia i la nostra entrega generosa al que fem.
A creure fins i tot quan encara no ho veiem…
Aida Camps, responsable de simulació a UManresa i coordinadora del Màster Universitari en Simulació