La simulació clínica es un mètode d’aprenentatge que permet treballar realitats assistencials que impliquen aspectes de seguretat, lideratge i actualització d’algoritmes d’actuació en una situació crítica. Intenta reproduir situacions potencialment reals amb mitjans tècnics i audiovisuals que permeten analitzar i reflexionar amb l’ajuda de professionals experts i que fan que els alumnes en formació adquireixin habilitats.
La simulació és una eina docent que pot consolidar els coneixements teòrics millorant els resultats acadèmics dels estudiants d’infermeria.
Segons Kolb, qualsevol aprenentatge és important fer-lo en quatre fases: actuar- reflexionar- teoritzar i experimentar. L’experiència es basa en l’aprenentatge de l’adult, però la teoria de Kolb diu que no pot passar sense una reflexió rigorosa1.
Les emergències pediàtriques són realitats clíniques de molt risc i que es produeixen amb una baixa freqüència: nens amb un problema respiratori agut, accidents, caigudes o aturada cardíaca. Per això és important un entrenament en forma de casos amb simulació.
Recentment, a la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa vàrem treballar aquest entrenament amb uns tallers adreçats a estudiants d’Infermeria. Els tallers van integrar casos pràctics en diferents escenaris i situacions, seguint els algoritmes de SVAP. Eren deu minuts d’actuació i després es feia el debrifing, repassant pas per pas l’escena i valorant l’aprenentatge, càlcul de dosis, posició de les mans en el massatge cardíac, organització de l’equip, experiència i sensació personal.
L’objectiu dels tallers era que els participants fossin capaços de poder treballar situacions clíniques i critiques en pacients pediàtrics. Estructurar les habilitats per realitzar les maniobres de reanimació i orientació diagnòstica de forma ràpida, coordinada i seqüencial.
Els tallers de pacient crític en pediatria amb metodologia docent de simulació es van concretar en:
- El lideratge i organització de l’equip, bona comunicació i treball adequat.
- Triangle de Valoració pediàtrica per obtenir un diagnòstic aproximat, tenint en compte que canvia el maneig del nen segons l’edat i pes.
- Algoritme de SVAP amb ritmes desfibril.labes o asistòlia
- Càlcul de dosis de medicació, via endovenosa, mida tub endotraqueal i maneig del monitor desfibril·lador amb el càlcul de juls concret segons edat i pes.
Com a suport teòric van ser les guies de l’any 2015 sobre el suport vital avançat pediàtric de l’European Resuscitació Council (ERC) 2.
Resultats
El curs 2018-19 vam fer un estudi pre-post, comparant el grau de coneixements adquirits pels alumnes d’infermeria en Suport Vital Avançat en pediatria (SVAP) en base a la documentació facilitada en l’aula virtual i posterior a la realització de la sessió en simulació.
Per valorar els coneixements i habilitats vam elaborar un qüestionari amb sis preguntes per passar abans de la classe i després de la sessió de simulació.
Com a conclusió
Tenint en compte els resultats obtinguts es pot valorar l’adquisició de coneixements i l’evolució en els alumnes i constatem que la simulació com a eina docent ajuda a millorar ells coneixements teòrics millorant els resultats acadèmics.
Estic convençuda que és l’eina ideal que permetrà als nostres estudiants augmentar la seva corba d’aprenentatge professional, que els farà guanyar en confiança personal i professional, més satisfacció personal i en conclusió, professionals més eficaços .
Professora del Màster Universitari en Metodologia de la Simulació aplicada a la formació de professionals de Ciències de la Salut i Socials del campus Manresa de la UVic-UCC
Bibliografia
1. INACSL Standards Committee. INACSL Standards of Best Practice: Simulation Simulation Design. Clinical Simulation in Nursing. Vol 12.; 2016. doi:10.1016/j.ecns.2016.09.005.
2. Schlieber J, ed. Soporte Vital Avanzado : Edición Según Las Recomendaciones 2015 Del ERC. 7a ed. Niel: European Resuscitation Council; 2016.