El campus Manresa de la UVic-UCC va ser pioner en la creació del primer Màster oficial en Metodologia de la Simulació aplicada a la formació de professionals de les Ciències de la Salut i Socials. Actualment se n’està impartint la tercera edició, que està a punt de finalitzar. A més, des de fa uns anys s’està implantant aquesta metodologia en els diferents estudis que s’ofereixen des de la Universitat. Un exemple és el Màster en Administració i Direcció d’Empreses (MBA), que ha inclòs dins el programa diverses simulacions enfocades a potenciar les habilitats directives, amb un molt bon resultat.
Sovint es relacionen les simulacions realitzades en l’àmbit de les ciències socials amb els simuladors informàtics de previsió de resultats econòmics i estadístics, els quals són molt adients per treballar habilitats tècniques. És amb la metodologia de la simulació com millor podem treballar les habilitats no tècniques (tot i que les tècniques també), ja que amb la interacció directa a l’escena simulada el participant pren constantment decisions, les quals tenen una resposta immediata per part de l’actor. Aquesta resposta obliga el participant a re-avaluar les seves decisions i observant el resultat que tenen cada una d’elles, prendre’n de noves. Aquest fet, reforçat amb les observacions realitzades per la resta de participants al debriefing, fan que el resultat pugui ser òptim. D’habilitats directives n’hi ha moltes, i al MBA se n’han treballat diverses, com el treball en equip, la negociació, la persuasió, el compromís ètic, la resolució de conflictes, la motivació del personal, o les decisions estratègiques. Les simulacions que es plantegen als estudiants permeten treballar les competències transversals i específiques, adequant-les a cada grup, ja que el punt de partida de cada grup d’estudiants és diferent. El facilitador en simulació és una peça molt important, és qui ajuda un grup a fer el seu propi camí. La lletra de la cançó “Tanca els ulls”, del grup Txarango, ens pot servir per visualitzar algunes de les característiques que ha de tenir en compte un facilitador de simulació.- “Si la nit t’espanta, vine aquí. Tinc un circ de cançons fins a l’alba” – Només sortint de la zona de confort, s’aconsegueix un creixement personal. Per tant, el facilitador ha de portar els participants fora de la zona de confort, però establint un entorn segur que permeti que el participant pugui explorar la nova situació sense risc.
- “Tanca els ulls si no veus el camí” – Les emocions són un dels aspectes claus que ha de tractar un facilitador. Cal recordar que no existeixen emocions bones o dolentes, ja que per arribar a assolir els objectius d’aprenentatge poden ser útils tant les emocions positives com les negatives, que haurem de ressituar i reconduir al tancament de la sessió.
- “Aquí tens el meu desig: camina, camina lluny, camina com qui vol saber-ho tot, camina fins a trencar-te, camina!!” – Com a facilitadors no podem fer la feina dels nostres participants, són ells els que han de recórrer el camí i arribar a les seves pròpies conclusions. Nosaltres hem de reconduir les situacions que es vagin donant per tal que el propi grup es doni suport mútuament per arribar lluny.
- “Quan s’enamorin de tu, que no pretenguin tenir-te, només acompanyar-te” – La formació entre iguals i el suport i/o guia del grup i del facilitador seran conceptes molt presents en el desenvolupament de les sessions.
- “Que la vida no sigui només un llit amable, un passeig dolç, que les coses que esperes no siguin com esperes quan les visquis” – Sovint el participant té aquell neguit de com anirà l’escena simulada i si ho farà tot com ho té pensat, però gairebé sempre sorgeixen situacions inesperades, ja que la interacció de l’actor permet tenir un resultat immediat de la decisió presa pel participant, observant les conseqüències i havent de prendre una nova decisió de forma continuada fins la finalització de l’escena simulada.
- “Que tinguis l’alegria dels dies clars” – La bona actitud de tots els participants – actors, facilitadors, instructors, tècnics i la resta de personal – és un factor clau per aconseguir maximitzar els bon resultats de la sessió dissenyada. Com a facilitadors, des de molt abans del dia de la sessió, hem de fer tot el possible per aconseguir que tothom arribi a aquest “flow”, ja que permetrà superar amb èxit qualsevol incidència que es pugui donar durant la sessió.
- “Que els matins et despertin sense precipicis” – No s’ha de tenir pressa!! Cada participant té el seu ritme d’aprenentatge i com a facilitadors hem de tenir l’habilitat de detectar-ho de manera que el grup arribi a un nivell similar que permeti que tots el participants puguin fer aportacions al debriefing.
- “No deixis que les ferides s’endureixin al cor, que no reposin al pou de l’ànima” – En la metodologia de la simulació hi ha molts punts a tenir en compte per poder concloure les sessions amb èxit, però, sens dubte, un bon entorn ajudarà a aconseguir-ho i evitarà possibles tensions durant i després de la sessió de simulació.
- “Que viure, viure no és estar vius, viure és l’actitud d’omplir la vida” – Un bon predebriefing ajudarà a que la motivació i actitud dels nostres participants sigui l’adient per facilitar l’assoliment dels objectius plantejats a la nostra sessió.
- “La vida, allò que passa quan tu rius” – Tot i que abans he comentat la importància de treballar des de la diversitat d’emocions, està altament contrastat que un aprenentatge divertit i agradable pel participant acostuma a ser més efectiu, tot i que sempre en la justa mesura per no desvirtuar el rigor de la metodologia.