Fran Pérez Martínez treballa a UManresa des de l’any 2015. Primer, com a auxiliar de la Clínica Universitària, i després al Centre d’Innovació en Simulació (CISARC), on ha descobert un món nou, el de la simulació, i una professió, la de tècnic de simulació que, actualment, no té reconeixement acadèmic, una situació que vol contribuir a canviar.
Com passes d’auxiliar de la Clínica tècnic de simulació del CISARC?
Va passar dos anys després d’haver-me incorporat a la Clínica. Vaig començar a tenir contacte amb la simulació gairebé simultàniament a les tasques de manteniment que duia a terme a l’edifici, muntant escenaris i fent el manteniment dels simuladors. Quan vaig fer el pas a tècnic, em vaig concentrar molt més en tot el que fa referència a la simulació. Em va tocar gestionar documentació i fer el moulage d’actors i de simuladors, assumir compres de material, gestionar els enregistraments que es fan durant les sessions, gestionar el calendari d’ús dels espais, a més de les col·laboracions amb els actors. Tota la meva feina va passar a vincular-se a l’àmbit de la simulació. Així mateix, quan es van ampliar les instal·lacions del CISARC, també vaig assumir la gestió del SIM Capture, el programari que controla tot el sistema d’enregistrament de les sessions de simulació.
Quina formació necessita un tècnic en simulació?
Aquest és un món totalment autodidacte perquè no hi ha formació reglada, a tot estirar, algun curs de moulage per a la creació d’escenaris de simulació. La primera vegada que vaig assistir a un congrés de la Societat Espanyola de Simulació i Seguretat del Pacient (SESSEP), vaig descobrir que hi havia altres professionals com jo i, entre tots, ens hem organitzat per formar-nos com a tècnics tenint en compte les nostres necessitats. Així mateix, he aprofitat les formacions impartides pel CISARC, com el Curs d’Instructor en Simulació, i sempre que puc aprofitar per participar als webinars vinculats a la meva professió.
Treballar com a tècnic en simulació t’ha de permetre veure l’evolució de les persones que es formen a través d’aquesta metodologia…
Sí. Puc veure l’evolució que experimenta un alumne des que comença el primer curs fins que completa els estudis. Observo com evoluciona en la realització de tècniques o el tracte amb el pacient. A primer curs, l’alumnat acostuma a estar cohibit, però quan arriba a quart ha millorat molt. També veig com s’equivoquen i com això els ajuda molt a l’aprenentatge.
En el cas dels professionals en actiu que es formen al CISARC, quan es tracta de persones que no vénen per voluntat pròpia, sinó per requeriment de l’empresa on treballen, el primer dia que aterren estan molt tancats i escèptics, però a mida que tasten la metodologia i les eines que ofereix la simulació, acaben la formació més oberts a canvis i amb infinitat d’idees. L’evolució és notable i evident.
I com has vist evolucionar el CISARC aquests anys?
Al principi érem un equip molt petit, pràcticament només estàvem l’Aida Camps Gómez, la responsable del CISARC, i jo com a tècnic. La incorporació d’altres persones a l’equip ens ha aportat molta experiència a altres camps. Juntament amb la Griselda Gónzález Caminal, la Carmen Gomar Sancho i l’Aida Camps Gómez, formem un tutti frutti ideal. Entre tots quatre, sumem societat, salut i tecnologia, i el resultat final és la simulació.
Com et veus en el futur?
M’agradaria continuar treballant pel reconeixement de la professió, juntament amb el grup de tècnics de simulació que hem creat a nivell estatal. També m’agradaria involucrar-me a la formació de futurs tècnics. El que tinc clar és que em vull quedar al món de la simulació i al CISARC, que té molt potencial ara que s’ha començat a treballar amb simulació més enllà de l’àmbit clínic, als estudis d’ADE i d’Educació Infantil.