Els alumnes del grau en Administració i Direcció d’Empreses (ADE) de la Facultat de Ciències Socials de Manresa han participat en una activitat innovadora basada en la metodologia de la simulació. L’objectiu de la dinàmica, denominada Elevator pitch, era treballar les habilitats comunicatives. Durant el curs, cada alumne ha hagut de treballar una idea de negoci que ha hagut de presentar a un possible inversor. L’alumne ha tingut només dos minuts per convèncer l’inversor, concretament el temps que durava el recorregut per un passadís de les instal·lacions d’UManresa.

Posteriorment, si el projecte convencia l’inversor, l’estudiantat passava a una segona fase en la qual n’havia de fer una segona presentació davant d’un auditori integrat per suposats business angels. Aquest ha estat el primer curs que s’ha fet aquesta activitat que s’emmarca en el model innovador que s’està implantant a tots els estudis d’empresa d’UManresa.

Entre els treballs que van arribar a la fase final hi havia una gestoria online adreçada i especialitzada en autònoms i pimes, una empresa dedicada a la neteja de cotxes en sec a domicili i una empresa de confecció de vestits tradicionals marroquins online.

 

La metodologia de l’elevator pitch en un corredor

 

Els objectius que persegueix aquesta activitat són potenciar les habilitats comunicatives, tant les verbals com les no verbals, i la capacitat de reacció davant de situacions inesperades. Al mateix temps es treballen estratègies de venda com l’elevator pitch, que consisteix en condensar una idea de negoci utilitzant eines de persuasió per convèncer un inversor en un breu espai de temps i en un context d’atenció difusa. Finalment, aquesta simulació serveix per posar en evidència la importància de sintetitzar dades i de realitzar una comunicació concreta i efectiva.

Dels 20 alumnes que van participar en l’activitat, aproximadament un 30% van aconseguir la “targeta verda” de l’inversor que els donava pas a accedir a la segona fase de la simulació: una presentació oral per defensar el projecte, amb suport digital i davant d’un auditori de suposats business angels interessats a invertir en noves idees empresarials. En aquesta segona part de l’activitat, l’alumnat que no havia estat seleccionat durant la primera fase havia de tenir un paper actiu i formular preguntes, incòmodes o no, a les persones que presentaven el seu projecte.