Al seu àlbum “THE IMAGINE PROJECT”, el pianista americà de Jazz, Herbie Hancock, realitza una versió d’Imagine de John Lenon que al meu parer és espectacular.
Amb aquesta opinió pretenc indicar que sovint existeixen cançons, accions, tasques, protocols, etc., que es poden millorar tot i que en un primer moment no semblin millorables, ja sigui per haver estat molt ben dissenyades des d’un inici, o perquè la seva pràctica habitual l’ha envoltat d’una aureola màgica o d’un axioma intocable al qual les persones acostumen a referir-se amb la frase “sempre s’ha fet així”.
La metodologia de la simulació permet qüestionar aquest escenari, donat que evidencia que gairebé tot és millorable, ja sigui en relació al disseny o en relació a les capacitats personals dels membres dels equips que desenvolupen la tasca professional. Per altra banda, considero que és de gran importància explorar l’aplicació de la metodologia de la simulació a les ciències socials, ja que possibilita accedir a gairebé la totalitat del teixit empresarial des de la transversalitat i des de la multidisciplinarietat.
Les dades recollides per l’Institut D’EStadística de CATalunya (IDESCAT) en relació al total del conjunt d’accidents laborals o malalties professionals, amb o sense baixa, que s’han produït al centre de treball o in-itinere durant l’any 2016, són esgarrifoses.
Durant l’any 2016 s’han registrat un total de 239.186 accidents laborals (amb o sense baixa), és a dir 655 accidents/dia si es compten els 365 dies com a dies laborables. D’aquests accidents laborals, 903 van ser mortals o greus, representant 2,47 accidents/dia.
Si tenim en compte que tots els accidents/malalties laborals (llevat dels produïts per cas fortuït o per força major) són EVITABLES, considero que com a societat tenim la responsabilitat de reduir aquestes dades d’accidentalitat fins que tendeixin a zero. En relació a aquest objectiu la Generalitat de Catalunya va desenvolupar la campanya “Tots tenim família, a la carretera. Víctimes zero” en relació a l’accidentalitat de trànsit a les carreteres catalanes.
La metodologia de la simulació ens permet simular situacions poc habituals o perilloses dintre d’un entorn segur on es considera l’error com a eina d’aprenentatge, i a partir del qual podem reflexionar sobre les accions realitzades, el per què d’aquestes accions i sobre si hi havia alguna alternativa possible que hagués donat un resultat més òptim, sent el propi grup, des d’una formació entre iguals, el que aportarà el coneixement.
Les simulacions dissenyades per treballar les ciències socials, com pot ser la temàtica dels riscos laborals, és una gran oportunitat per poder difondre la metodologia de la simulació en sectors on actualment està poc desenvolupada i on prioritàriament s’hauria de tractar l’autoprotecció dels seus professionals.
De la mateixa forma, és especialment urgent treballar l’autoprotecció del personal sanitari des de la metodologia de la simulació, donat que la personalitat dels treballadors del sector sanitari és predominantment de color verd (personalitat per colors segons Carl Jung), i que aquests sovint pensen gairebé exclusivament en la seguretat dels seus pacients, arribant a oblidar la seva pròpia, motiu pel qual els considero un col·lectiu professional especialment vulnerable en temes d’autoprotecció.
Sigui com sigui, tal com deia Mahatma Gandhi:
“Viu com si fossis a morir demà, aprèn com si fossis a viure sempre”
Ricard Gresa, professor del Màster Universitari en Metodologia de la Simulació aplicada a la formació de professionals de Ciències de la Salut i Ciències Socials del Campus Manresa de la UVic-UCC