Després de 22 anys exercint com a fisioterapeuta a nivell assistencial en el camp hospitalari i de 12 anys a nivell universitari com a docent, quan et planteges millorar en els diferents àmbits i sents a parlar de la simulació com una eina metodològica d’aprenentatge capaç d’ajudar-te, se t’obre la ment i et trobes un camí que et pot portar a progressos impensables i, alhora, molt desitjats.
A nivell hospitalari, ens pot ajudar considerablement a millorar els processos assistencials i la seguretat dels pacients. Com? Un molt bon exemple seria poder-nos ajudar de la simulació per implementar un protocol de manera més fàcil i segura. Podem preparar casos que es duguin a terme al lloc de feina real, que ens permetran viure la situació que ens trobarem en el nostre dia a dia de manera habitual i poder realitzar una observació activa dels mateixos i fomentar reflexions al final. Tot plegat, ens ajudarà a veure i a fer palesos els punts que caldrà millorar i els punts que es podran repetir perquè funcionen prou bé; però, el més important de tot és que si es produeix algun error el veurem, en prendrem consciència i, a la realitat, ens serà més difícil tornar-lo a cometre. A nivell docent, se sap que un 90% dels nostres aprenentatges informals els fem de l’observació de gent com nosaltres. Doncs bé, la simulació, ben aplicada, fomenta aquest aprenentatge entre iguals. De fet, ja fa uns quants anys que s’utilitza la simulació clínica per formar estudiants d’àrees de la salut, i aquests mostren uns alts índexs d’efectivitat en l’adquisició d’habilitats teòrico pràctiques. Per tant, si utilitzem la simulació, assolirem una millora de la formació dels estudiants en l’aplicació del tractament dels pacients, en el meu cas, de fisioteràpia, i, alhora, augmentarem el seu aprenentatge reflexiu. Podem dir, llavors, que es tracta d’una eina molt útil que crec que esdevindrà pràcticament indispensable donat el gran nombre de facultats de ciències de la Salut que hi ha actualment. Això fa que hi hagi molts alumnes que hagin de realitzar pràctiques hospitalàries i que hi hagi poques places. I n’estic convençut que s’acabarà tenint en compte que els alumnes que hagin realitzat simulacions estaran més ben preparats que la resta i els acabaran donant prioritat per realitzar les seves pràctiques o, fins i tot, s’acabarà exigint que els estudiants tinguin l’obligatorietat d’haver dut a terme simulacions abans de realitzar les seves pràctiques hospitalàries. Per tant, en el meu cas, aquest darrer any vaig decidir realitzar el Màster en Simulació per tal de formar-me amb tots els ets i uts, i que m’ensenyessin a avançar per aquell camí al qual feia referència al començament d’aquest escrit: millorar en els meus àmbits de treball, assolint o millorant els meus coneixements, les meves habilitats i la meva actitud a l’hora d’afrontar els problemes. I a dia d’avui gràcies a haver-lo fet, he passat a ser el responsable de la simulació dels graus de Fisioteràpia, Infermeria, Nutrició i Farmàcia de la FCS Blanquerna i estic en vies d’implementar un programa institucional de simulació a l’hospital on treballo. I és que us puc assegurar que la simulació va més enllà de l’entorn exclusivament clínic, sinó que ens pot ajudar en la millora de la gestió de les persones, a la bona comunicació i a millorar el treball en equip. Voldria acabar aquest escrit amb una frase de Branda (2004) que diu per “formar professionals de la salut capaços d’identificar, analitzar i resoldre problemes clínics mitjançant cures efectives, eficients i humanes” segurament ja no és suficient transmetre uns continguts de manera unidireccional. I això crec que és aplicable en tots els àmbits… Si haig de triar una cançó, escolliria “Invencibles” de “Els Catarres”, que ens diuen: “Lluitarem contra gegants, com un parell de samurais, no ens farem enrere mai, no hi ha dubtes ni temors no hi ha principis ni finals….INVENCIBLEEEES” Lluís Puig, responsable de Fisioteràpia de l’Hospital de l’Esperit Sant i professor de Fisioteràpia i Responsable de Simulació de la FCS Blanquerna