El passat mes de febrer, el Centre Internacional de Simulació i Alt Rendiment Clínic (CISARC) vem participar en una jornada que va ser ben especial: la primera Jornada de Treball Social i Sanitari al Caixa Fòrum de Barcelona, organitzada per la subcomissió de treball social sociosanitari del Consorci de Salut i Social de Catalunya.
Va ser un plaer estar amb tot un grup de professionals, gairebé 180 persones, que tenen com a objectiu millorar com a professionals, però no per ser millors, sinó per arribar a tenir una mirada més col·laborativa entre els diferents professionals del serveis socials.
Quin bon repte, oi? Millorar per tenir una “mirada col-laborativa”. Fa falta això, a les organitzacions… Continuem millorant, però el factor humà continua sent un element que sempre ens posa a prova com a professionals.
Vàrem compartir una conferència totalment vivencial, amb el títol “La simulació com a motor de canvi en els processos de coordinació entre treballadors socials. La millora de la qualitat i seguretat dels pacients”. La conferència ens va permetre viure la simulació d’un cas real que va comportar un repte per als i les professionals d’aquest sector. Portar el cas a un entorn de seguretat com el que generen la simulació i el debriefing va permetre als participants entendre què podia aportar la simulació en el seu dia a dia assistencial. Tots els assistents van entendre que aquesta metodologia podia amplificar la seva mirada d’actuació, millorant estratègies per tenir una perspectiva mes amplia i més segura en la seva actuació cap als pacients.
Sense dubte vam connectar amb ells a traves de LA MIRADA GENUÏNA que ofereix la simulació quan interacciones amb ella, sent més conscient de la dificultat que tenim de ser genuïns, de practicar més el saber explorar, el saber transmetre, el saber preguntar, el saber què sap l’altre, el no jutjar, el no anticipar…..va ser una experiència enorme d’aprenentatge.
La simulació continua set una gran desconeguda i és perquè continua estant associada a tecnologia o a una forma d’entrenar simplement competències tècniques o/i no tècniques o senzillament a ser treballada en l’àmbit més clínic. Tanmateix, la simulació va molt més enllà de ser una eina d’aprenentatge, és una eina imprescindible perquè les organitzacions, ja siguin clíniques o socials, puguin incidir en una cultura de treball més col·laborativa, on la comunicació i la interacció parteixin sempre d’una mirada genuïna d’interès cap a les opinions i decisions de l’altre, aprofitant la màxima bellesa professional de cadascú.
Aida Camps, responsable acadèmica de simulació a UManresa i coordinadora acadèmica de simulació al Centre Internacional de Simulació i Alt Rendiment Clínic.