En l’àmbit professional, es considera l’avaluació com el punt en el qual, tant a nivell individual com col·lectiu, una persona és capaç de transformar el coneixement adquirit en una persona competent per aquella professió. Les agències avaluadores com l’AQU consideren que quan s’avaluen els aprenentatges, els alumnes passen per un procés d’instrucció fonamental en el qual, entre altres, es mesura la seva qualitat educativa. Una avaluació sumativa qualifica el coneixement de l’estudiant per identificar si és idoni per passar a un nivell d’aprenentatge superior.
Un instrument avaluador cal que tingui validesa (capacitat de mesurar el que s’espera que es mesuri), fiabilitat (grau en que es mesura constantment el que s’ha de mesurar), impacte educatiu (efecte que produeix en l’aprenentatge dels estudiants), acceptabilitat (acceptació de les parts implicades) i factibilitat (nivell en que l’instrument és pràctic, realista i raonable respecte del context). Segons la Piràmide de Miller, els estudiants d’infermeria mostren, durant el progrés de la seva formació, un primer nivell del que saben a través de les proves teòriques escrites, posteriorment, mostren “com saben” utilitzar aquests coneixements a través d’activitats que requereixen l’anàlisi i la interpretació de dades. En un tercer nivell poden ser capaços de “demostrar” els seus coneixements en una simulació clínica, i per últim, com saben “fer” el que cal, en la pràctica assistencial dels pacients.
L’Avaluació Objectiva i Estructurada de les Habilitats Clíniques o ACOES es considera un instrument d’avaluació que se situa en el tercer nivell de la piràmide de Miller. En aquest cas, els estudiants poden demostrar el seu nivell de competència professional en una varietat de situacions simulades. Aquestes situacions simulades son representatives de la pràctica real i es presenten de forma seriada o estacions. En elles, els estudiants poden demostrar els seus coneixements, habilitats i actituds. L’ACOE funciona com un instrument avaluador que mesura la competència de forma controlada i objectiva (Montse Solà Pola, 2013).
L’assoliment de gran part de les competències del Grau en infermeria implica la utilització de metodologies participatives que permetin als estudiants integrar de manera efectiva els continguts de les diferents matèries, teòriques i pràctiques, que configuren la titulació i la simulació clínica és una de les metodologies que, per les seves característiques, facilita molt als alumnes la integració de continguts i el desenvolupament de competències en un entorn de seguretat, que els pots preparar tant per fer front a unes ACOES com per a la realització de pràctiques en entorns reals.
La Facultat de Ciències de la Salut de Manresa compta amb un model de simulacions clíniques concretes, adaptat a les planificacions de les diferents assignatures dels seus estudis. En concret, els estudis d’Infermeria compten amb un disseny de casos que estan basats en diferents situacions. S’hi treballen diferents competències del grau, tant específiques (tècniques i procediments infermeres), com continguts transversals vinculats a la seguretat del pacient, el treball en equip i la comunicació, entre d’altres. Des del primer curs fins al quart, hi ha vàries simulacions planificades en diferents assignatures que cada any es van consolidant com un element formatiu més que caracteritza aquests estudis.
Des de fa temps, aquests estudis consideren que la simulació clínica pot ser una eina vertebral entre la formació dels alumnes en les competències i l’avaluació de les mateixes, mitjançant unes ACOES per a l’afavoriment en el rendiment dels alumnes. La visió de l’equip docent passa per la proposta de realitzar unes ACOES al final del segon curs i, també, al final del quart curs, amb la finalitat de preparar l’alumne en un format d’avaluació que li permeti afrontar l’avaluació final amb un coneixement previ de la pròpia metodologia ACOE. Enguany, aquesta ha sigut una proposta que s’ha presentat com a projecte en la Convocatòria 2019-20 d’ajudes per a l’Impuls de la Recerca i Transferència de Coneixement de la Fundació Universitària del Bages.
Professora del Grau en Infermeria d’UManresa i coordinadora de Simulació de primer curs al Grau en Medicina de la UVic-UCC