Des de l’any 2009, els Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE) hem estat pioners a Catalunya en la implantació de la gestió integral en seguretat de pacients. Després d’anys de formació en seguretat, participació en fòrums, col·laboració amb entitats reconegudes a nivell estatal, Departament de Salut inclòs, ens vam adonar que alguna cosa més faltava en aquesta visió global i transversal. Som una institució que va més enllà d’un hospital, abastem també un centre sociosanitari i quatre Àrees Bàsiques de Salut. I si els coneixements ja els tenim, quins punts de millora hem d’anar a buscar?
Va ser aleshores, quan repassant bibliografia, ens vàrem adonar que ens faltava poder treballar quelcom molt important, més enllà d’un protocol o d’un projecte concret. El factor humà o tal com descriu Charles Vincent (Safer Health Care: Strategies for the Real World. Charles Vincent, René Amalberti, 2015), adaptant el model de Reason a l’assistència sanitària classificant els factors contribuents en l’aparició d’un EA, el Factor Equip. Aquest agrupa la comunicació verbal, la comunicació escrita, la supervisió i la cerca d’ajuda, l’estructura d’equip (congruència, consistència i lideratge),… perquè al final, i si tenim una mirada de “sistema” que és on hi ha la conjunció d’incidents, errors i esdeveniments adversos, hi ha el factor humà com a factor principal a treballar. La realitat de l’hospital de Palamós, i fent cas a les dades de les quasi 1.200 notificacions des de l’any 2009, any d’implantació del SiNASP, els nostres professionals ens diuen que en més del 50% dels incidents, errors i EA notificats hi està relacionat el factor humà/professional.
Dit això, vam pensar que la simulació clínica podria ser l’eina perfecta per poder treballar la comunicació, interrelació i lideratge entre els equips de diferents professionals sanitaris que dia a dia han de donar assistència i que tenen com a objectiu final que es doni una assistència segura al pacient que estem atenent. Aquí hi entren en joc, des de facultatius especialitzats amb una temàtica concreta fins a auxiliars sanitaris implicats amb el procés del pacient, passant per tècnics i personal d’infermeria entre altres, cadascú amb el seu rol i coneixements i competències, però alhora interrelacionats i amb un objectiu comú. Ja durant el curs de postgrau de simulació d’UManresa vam poder portar a la pràctica simulacions reglades per treballar la comunicació entre membres d’un equip, i un cop finalitzat el postgrau i amb la col·laboració de Centre Internacional de Simulació i Alt Rendiment Clínic (CISARC), hem pogut continuar treballant la simulació, en molts casos al nostre propi centre i amb el nostre propi personal, també degudament formats en simulació.
L’aprenentatge més important, és sobretot en la reflexió que un bon facilitador ha de poder fer després de la simulació als membres de l’equip, si no, no tindria cap sentit un entorn de seguretat ben treballat, ni actors reals, ni tampoc bons professionals sanitaris realitzant la simulació. La simulació clínica s’ha convertit actualment al SSIBE en un puntal importantíssim i imprescindible en alguns serveis de la nostra entitat, als quals cada any s’hi sumen més professionals, -Metges residents (MIRs), i nous professionals-, ja que es demostra un impacte en positiu cap a la pràctica diària que ja s’evidencia el dia després.
El benefici obtingut de l’aprenentatge posterior a la simulació (correcció d’errors, canvis d’actitud, pactes i consensos de l’equip en el debriefing,…), sempre amb una mirada cap a la bona assistència al pacient, està sent un element clau per potenciar la simulació al nostre centre i anar buscant la millora contínua. Alhora, això ha propiciat que anem rebent noves propostes per part d’altres professionals i altres serveis per realitzar simulacions (males notícies, entrevista en donacions de còrnies, box de crítics d’urgències, actuació d’equips extra hospitalaris,…). Dit això, el que s’està aconseguint és la gota d’oli o la pluja fina que anomenem amb seguretat de pacients, quan ho comparem amb la impregnació de la cultura de seguretat en una entitat, que de mica en mica i amb l’evidència del seu potencial i la seva aplicabilitat a la pràctica diària, aconseguim que la simulació a la nostra entitat no pari de créixer i nous professionals es formin amb simulació. La Simulació a SSIBE s’ha convertit en un puntal imprescindible en l’entrenament dels nostres equips.
Per altra banda, i un cop implicats amb la simulació, amb una estreta col·laboració amb CISARC s’ha aconseguit interrelacionar diferents zones de simulació per aplicar en tots els factors contribuents que estan relacionats amb un EA.
Xavier Arrebola Trias, referent en Seguretat de pacients de SSIBE, i alumne del Màster en Simulació d’UManresa