Quan intentava explicar a una persona que no coneixia res del funcionament de la metodologia de la simulació, què és i com l’apliquem als estudis d’empresa, tenia la sensació d’estar parlant-los en Gibberish.
Sempre s’originava una situació similar a la que es pot observar en aquest vídeo:
Quan ja sembla que m’he explicat i ens hem entès, immediatament relacionen la metodologia de la simulació amb les ciències de la salut i amb els “ninos” de reanimació-cardio-pulmonar (RCP).
Un dia vaig recordar un fragment de la pel·lícula de Walt Disney Pictures “Monstruos SA”, fet que em va ajudar a transmetre unes pinzellades del funcionament de la metodologia de la simulació aplicada a les ciències socials, ja que al film s’hi pot veure una escena simulada realitzada per un participant que no és del sector sanitari, els “Asustadores”, treballadors que s’encarreguen de recollir energia i que estan en procés de formació, com els nostres estudiants d’Administració i Direcció d’Empresa.
Com a facilitador d’UManresa-FUB estic totalment segur que, com en el cas de les Ciències de la Salut, la metodologia de la simulació permet assolir de manera més eficient els objectius d’aprenentatge i les competències necessàries per exercir les professions de les Ciències Socials.
Considero que seria dramàtic no aprofitar aquesta potent eina docent ni l’avantatge competitiva que ens dona el fet de que la UVic–UCC sigui la primera universitat en impartir un Màster universitari en Metodologia de la Simulació i de disposar d’una Càtedra de simulació i seguretat del pacient.
Sovint, quan apliquem la metodologia de la simulació a les Ciències Socials o a les Ciències de la Salut, treballem aspectes similars però amb diferents noms. Per exemple: ANAMNESIS Vs ENTREVISTA, ADHESIÓ DEL PACIENT Vs FIDELITZACIÓ DEL CLIENT, i en altres ocasions es tracten competències transversals.Tanmateix, tots els estudis tenen unes particularitats específiques que fan necessari que els dissenys de les simulacions siguin personalitzats, contemplant si s’han de treballar habilitats tècniques o no tècniques.
Els procediments de simulacions als estudis d’ADE
En un primer moment, des de la Direcció d’Estudis d’empresa es valora en quines assignatures seria adient la realització de simulacions. Posteriorment es contacta amb els professors titulars de les assignatures per detectar les necessitats formatives o els punts amb els quals els estudiants tenen major dificultat, i es dissenya una simulació personalitzada per a aquelles necessitats concretes.
Les sessions de simulació van precedides de classes teòriques relacionades amb el contingut de la simulació, les quals imparteix el professor titular de l’assignatura i si és necessari es complementa amb una sessió prèvia (dies abans) que realitza el facilitador per aclarir dubtes del cas.
El dia acordat, després del descans, s’inicien les sessions en les quals se segueix la metodologia de la simulació durant les tres fases: predebriefing, escena simulada i debriefing. Un cop finalitzada la sessió de simulació es busquen nous punts de millora pels programes dissenyats, que s’hagin detectat a les proves pilot o a mida que s’hagin anat realitzant noves sessions.
Tal com succeeix als estudis de Ciències de la Salut, a les Ciències Socials s’apliquen els protocols i procediments coordinats pel CISARC.
Simulacions realitzades
Al Grau d’ADE d’UManresa estem realitzant diferents tipus de simulacions, les quals han estat dissenyades per assolir els objectius d’aprenentatge marcats per cada assignatura. Els alumnes participen en activitats que contribueixen al seu aprenentatge com preparar una junta d’accionistes, participar en una reunió de directius per gestionar una crisi o intervenir en una negociació laboral amb un sindicat.
Projecció a un futur proper
Donat que constantment estem en recerca de les necessitats dels estudis d’ADE, molt probablement l’actual procediment de simulacions continuarà millorant i creixent per adaptar-se als que ja es realitzen a altres Graus d’UManresa. Aquesta millora molt possiblement consistirà en la inclusió d’un treball grupal previ a la simulació (puntuable) i un treball individual posterior a la simulació (puntuable). Les escenes simulades no es puntuaran per tal de facilitar que el participant faci el que realment faria en aquella situació, enlloc de fer el que creu que estaria millor puntuat.
Tampoc es descarta la compactació de varies simulacions en un curt termini de temps, si així s’ha d’aconseguir que més alumnes puguin gaudir de l’aprenentatge vivencial que aporten les simulacions i que es tracti més eficientment tota la logística que implica portar-les a la pràctica.
En gairebé qualsevol simulació dissenyada per un col·lectiu concret, tot i no ser de les Ciències Socials, es podran desenvolupar aspectes de les Ciències Socials ja que sovint coincideixen objectius transversals.
Des de l’equip coordinador de les simulacions pels estudis d’ADE, continuem molt il·lusionats amb la implementació de la metodologia de la simulació pel total convenciment del valor afegit que aporta als estudis d’empresa i pels bons resultats que s’estan obtenint, segons el feed-back facilitat per les empreses PRÈMIUM, pel professorat dels estudis d’ADE i pels propis estudiants.
Professor del Màster Universitari en Metodologia de la Simulació aplicada a la formació de professionals de Ciències de la Salut i Ciències Socials del Campus Manresa de la UVic-UCC