Fa uns dies, durant un curs una alumna va encaixar peces de la seva realitat amb el que estàvem treballant. Jo era el docent i l’objectiu del curs era l’autoconeixement utilitzant la psicologia junguiana. Després de veure els diferents estils personals, aquesta alumna va arribar a una conclusió: “ara entenc com pot ser que la gent reaccioni de forma tan diferent davant els mateixos fets”. Treballa a un hospital i en aquests temps de COVID-19 ha observat que els continus canvis de protocols i organització provoquen reaccions oposades en algunes persones. A algunes les desestabilitza i les estressa, mentre que d’altres semblen adaptar-s’hi de seguida.
És cert que el nostre estil personal, les nostres preferències, expliquen molt bé moltes de les nostres reaccions. Però, ja està? No hi ha res més? Si només tenim en compte això, les possibilitats de canvi semblen reduïdes a una frase implícita: mentre siguis com ets, la teva tendència serà aquesta i si vols canviar les teves reaccions has de canviar el teu estil. És cert que podem aprendre mètodes que ens ajudin i també modificar, fins a cert punt, el nostre estil de comportament. Aquestes possibilitats existeixen i són realment eficaces. Tanmateix apareixen després de l’acció, passat un temps. Imaginem, per exemple, algú que està cansat d’estar al servei dels altres, de dir “sí” a tot i trobar-se fent feina que no li toca, fins i tot deixant la seva feina de banda. Segur que arriba un dia que pensa que ha de fer alguna cosa, que no se sent bé amb aquesta situació. Potser decideix buscar alguna formació i potser cau a les seves mans la possibilitat d’una formació en assertivitat. Estaria bé. Segurament, seria una formació molt útil per aquesta persona en aquesta situació. Pot aprendre tècniques assertives, per exemple, per aprendre a dir “no” sense ferir els altres. Aquest esquema d’aprenentatge està bé, funciona, molts vivim d’això, però té, a parer meu, una limitació: no és immediata, només evita que es torni a reproduir un problema ja conegut.
Seria possible aprendre a aprendre en el mateix moment que es produeix el problema? Parlo de problema perquè sé que ens preocupa més, però segur que encara tenim més a guanyar si parlem d’oportunitats.
Fixem-nos en un altre sistema una mica més ràpid. En el dia a dia anem tirant bé amb el nostre estil de comportament. Durant molts anys, moltes experiències i molta formació hem anat perfeccionant el nostre repertori de comportaments i reaccions. Coneixem, en part, la nostra llum i també la nostra ombra: aquelles situacions en les quals no ens sentim eficaços. Podem fer una llista de les situacions que estem vivint en funció del grau de confort o desconfort que ens generen. Quan sortim de la zona de confort continuem aplicant el nostre estil de comportament habitual o fem petites modificacions, conscients que en aquella nova situació hem de ser d’una manera especial. Una situació clàssica a les organitzacions és quan algú promociona i es converteix en comandament per primera vegada. Utilitzarà el seu estil i també farà alguna interpretació del tipus “Ara hauré de ser/fer més/menys…”. Tothom passa situacions d’aquest estil: la vida ens porta a sortir de la zona de confort i a poc a poc, o més ràpid, ens anem adaptant i aprenent, també per nosaltres mateixos. Amb consciència, reflexió i raonament, presa de decisions, planificació i canvi del comportament. Aquest segon esquema d’aprenentatge també està bé, també funciona, però tampoc és immediat i depèn massa de l’aparició del desconfort. Encara que no exclusivament, però gairebé sempre necessitem passar pel desconfort, fer interpretacions i utilitzar les nostres bones capacitats cognitives.
En els dos processos que ens porten a aprendre hi ha sempre un esquema implícit que inclou dos elements: cognicions i comportament. El primer inclou un element extern que ens ajuda a introduir al nostre repertori noves tècniques i solucions. En el segon, nosaltres mateixos decidim i posem en marxa canvis sense més ajuda externa. Tots dos sistemes tenen la limitació de no ser immediats, necessiten molt de temps, especialment el primer, per produir canvis. Tots dos sistemes estan molt enfocats als problemes i tots dos sistemes estan obviant una informació que sempre hi és present: les emocions.
Ja fa uns quants anys que ens diuen que una de les competències emocionals més interessants és captar les nostres pròpies emocions. Intentar resoldre la nostra vida atenent exclusivament a les cognicions i el comportament és útil com hem vist abans, però si només ho fem així ens perdem l’oportunitat d’aprendre en el moment, de forma immediata, gràcies a la informació de les emocions. Ara ens centrarem en com utilitzar aquest sistema, però primer hem d’entendre una mica més que ens aporta tenir emocions.
El personatge Data de la saga Star Trek representava un robot pràcticament humà a qui només li faltaven les emocions. Era incapaç de sentir-les i això li representava sovint un cert avantatge, però també li provocava molts problemes per entendre el comportament dels humans. Les emocions tenen un paper fonamental en el nostre comportament i en les nostres decisions, molt especialment quan quelcom surt del que és habitual. Pensem en una persona concentrada en fer una tasca que fa cada dia, governada pels esquemes de comportament apresos, pot no adonar-se d’estímuls que siguin importants. De fet aquest funcionament de deixar-nos portar pels esquemes del dia a dia és el més habitual. Posem el pilot automàtic i simplement funcionem. Les emocions són les que ens avisen que alguna altra cosa important està passant.
Un aprenentatge immediat vol dir que utilitzem una informació present en el moment per canviar el nostre comportament en aquell precís moment, o la nostra cognició sobre algun aspecte. Les emocions són aquesta informació. Els tres elements: emocions, cognicions i comportament poden funcionar plegats, en equip, per produir aprenentatge i canvi immediat. Per Joshua Freedman, CEO de sixseconds tenir més intel·ligència emocional vol dir ser més intel·ligent utilitzant les emocions. No hem de veure les emocions simplement com un subproducte de les situacions que vivim. Les emocions contenen informació rellevant per conduir i reconduir el comportament, per canviar i aprendre. Cada emoció que podem sentir és una informació útil per aprendre en el moment: alguna cosa important per nosaltres mereix la nostra atenció. Hi ha una oportunitat per pensar o reaccionar considerant aquesta informació.
Un dels models més complets que explica millor el ventall d’emocions que tenim els éssers humans és el creat per Robert Plutchick. La roda de les emocions de Plutchick pot ajudar-nos fàcilment a identificar quines emocions estem experimentant en un moment donat. El següent pas per fer un bon aprenentatge immediat és aprendre a entendre què vol dir cada emoció. Tenim diferents emocions perquè tenim diferents necessitats. Si sentim alegria, vol dir que les coses van bé, podem aprendre d’això que és el moment per ser creatius, per explorar i connectar-nos a noves oportunitats. Si ens sentim distrets, vol dir que no està clar què hem de prioritzar i podem centrar-nos precisament en la priorització.
Aquestes reflexions són aprenentatges en la mesura que ens ajuden a reaccionar de forma diferent davant de les situacions que vivim. Modifiquem internament l’esquema entre un estímul i el nostre comportament i aquesta nova associació pot mantenir-se per a properes ocasions. Estem aprenent com comportar-nos de forma més intel·ligent gràcies a les nostres emocions. A més, són immediats, no necessitem processar la informació, analitzar-la o fer una cerca de recursos externs. La pròpia emoció ja indica la necessitat i/o direcció de l’aprenentatge. Les emocions sempre ens avisen d’allò que és important per a nosaltres. Et diuen: “Ei!, fixa’t, aquí hi ha quelcom important per a tu!”. Sempre que hi ha una emoció, hi ha un possible aprenentatge.
El lligam entre les emocions, què ens vol dir cada emoció i com ens poden ajudar (seguint el model de Plutchick) el teniu en l’eina que hi ha en aquest enllaç. Pots fer l’exercici quan vulguis, quan sentis una emoció, més o menys intensa, visita aquest enllaç, troba la teva emoció i fixa’t en les propostes que et fa l’eina. Què pots aprendre de la teva emoció ara? Com pots dirigir el teu comportament considerant aquesta informació?
Membre de l’equip coordinador i de l’assignatura de facilitador en simulació i debriefing del Màster universitari en Simulació d’UManresa