Aquest és un pensament que molts empresaris (no únicament els del sector sanitari) poden tenir a l’hora de decidir si formar al seu personal. I quan decideixen formar-lo dubten en si fer-ho invertint en una formació tradicional o optar per la innovació docent, com la metodologia de la simulació, que pot resultar més cara. Però citarem Albert Einstein i la seva famosa frase ”Si creus que la formació és cara, prova amb la ignorància” Albert Einstein
Sovint, les persones que estem en el món de la simulació ens sentim com al “Mite de la Caverna” de Plató.
La millor opció que tenim perquè el món empresarial apliqui la metodologia de la simulació a les ciències socials és mostrant-los la llum i realitzar simulacions.
Un vegada els empresaris valents han volgut sortir de les ombres i veure la llum que aporta la metodologia de la simulació hem pogut comprovar que no han volgut tornar a la cova, perquè han descobert la rendibilitat que aporta la simulació, de manera que l’han consolidat com eina d’innovació docent.
Com a facilitadors, ens preocupa trigar massa a poder ajudar els empresaris perquè decideixin aplicar la metodologia de la simulació per resoldre les seves problemàtiques empresarials. l món de les ciències socials hi ha infinitat de situacions que és important entrenar i millorar, ja sigui per la freqüència en que es produeixen o per la gravetat de les conseqüències personals i/o materials d’aquestes situacions que són rellevants o crítiques. Els costos dels danys produïts fluctuaran en funció de si aquestes situacions s’han gestionat correctament o no.
Per aquests motius, amb un post com aquest, pretenem passar a l’acció i fer reflexionar els empresaris per tal que apliquin la metodologia de la simulació als projectes formatius de les seves corporacions.
Hi ha nombrosos aspectes que, com a empresaris responsables d’assignar els recursos escassos correctament, ajuden a decidir per aplicar la metodologia de la simulació com a eina docent per a la formació dels treballadors.
“De les teves vulnerabilitats sortiran les teves fortaleses” – Sigmund Freud
La diferència entre els costos directes derivats de la preparació, realització i avaluació d’una activitat docent amb la metodologia de la simulació, en comparació amb els del mètode doctrinal tradicional, aparentment és molt més alta si observem únicament la part del capital i del capital humà. A priori podria semblar no rendible, però quan s’analitzen els resultats d’aprenentatge (Edgar Dale’s Cone of experience) comprovem que la metodologia de la simulació supera en molt els resultats de la metodologia doctrinal.
Al món empresarial constantment es pensa en conceptes com rendiment, inversions, despeses, beneficis, cost d’oportunitat, eficiència econòmica, tangible, intangible, i un llarg etcètera de conceptes econòmics, però també podem utilitzar indicadors de matemàtiques financeres per tal de facilitar el procés de presa de decisions, com poden ser els indicadors de valor actual net (VAN), la taxa interna de rendibilitat o taxa interna de retorn (TIR) i/o la ràtio benèfic-cost (B/C):
- VAN – És un indicador monetari amb el qual, mitjançant un tipus d’interès, s’actualitza el valor futur d’un projecte a la data actual, donat que el preu dels diners (interès) no té el mateix valor en un moment o en altre (factor temps). Es pot incloure un benefici “social” o intangible que permetrà aplicar la fórmula i que farà que el VAN es tradueixi en un valor numèric. Si el valor és negatiu, és recomana NO seleccionar aquell projecte, donat que els costos seran superiors als beneficis.
Cal tenir present que, amb els interessos de tipus negatius actuals, es dona una anomalia financera en la qual els diners són més valuosos avui que en el futur, desincentivant l’estalvi. Per tant serà força habitual trobar escenaris on el VAN ens recomani fer la inversió.
- TIR – És un altre indicador que calcula la rendibilitat al venciment d’una inversió (en formació és molt difícil de calcular quan han vençut els beneficis del projecte formatiu). Fa que el valor actual net (VAN) sigui zero i permet calcular el percentatge de rendibilitat que generarà el projecte.
- B/C (Benefici / Cost) – Aquesta ràtio es calcula fàcilment amb una fracció en la qual dividim els beneficis entre els costos, de forma que si el resultat és superior a 1, la ràtio ens indica que el projecte és rendible.
En qualsevol cas, utilitzem els indicadors que utilitzem, tot càlcul estarà afectat per un INTANGIBLE, que serà el valor subjectiu que com a inversors volem donar al benefici generat per a la millora en els resultat vinculats a la formació específica impartida amb la metodologia de la simulació. Tot i així, existeixen mètodes que permeten realitzar una anàlisi de la situació anterior i posterior a haver aplicat la formació planificada i d’aquesta manera tenir un resultat orientatiu de les millores aconseguides.
“L’ensenyament que deixa empremta no és de cap a cap, és de cor a cor” – Howard George Hendricks
Sempre que a nivell empresarial es realitza una inversió, com pot ser la formació del personal, els actors implicats pretenem que els beneficis obtinguts perdurin en el temps.
En formació, com en qualsevol projecte empresarial, es busca l’eficiència i és sabut que, amb el temps, les persones no recorden el que s’ha dit o el que s’ha fet, però sí recorden com s’han sentit. Per aquest motiu, la metodologia de la simulació treballa els objectius d’aprenentatges des de les emocions i des del “Learn by doing”.
Es detecta una gran satisfacció entre els participants en simulacions socials, els quals, en molts casos, ens verbalitzen als facilitadors que en haver simulat una acció empresarial, finalment han entès un procés complert, el motiu d’unes accions que internament estan obligats a realitzar, i que han pogut reflexionar de punts personals i institucionals a millorar, aconseguint d’aquesta forma la implicació del personal en les millores de la corporació.
“Només hi ha una cosa pitjor que formar als teus treballadors i que marxin; No formar-los i que es quedin” – Henri Ford
Henri Ford, com Albert Einstein (“Si creus que la formació és cara, prova amb la ignorància”), no tenien cap mena de dubte que cal invertir en formació.
Des del punt de vista empresarial, podem tenir aquesta visió pessimista en relació als treballadors no qualificats per haver de compartir projectes, però podem transformar la debilitat en fortalesa, formar correctament als nostres treballadors i aconseguir que aportin valor afegit a la corporació.
Amb la metodologia de la simulació s’aconsegueixen els objectius d’aprenentatge des de la reflexió, de forma que aconseguirem despertar la creativitat d’alguns dels treballadors participants, els quals podran aportar noves idees a la nostra organització empresarial.
Caldrà implantar estratègies per fidelitzar els nostres treballadors amb talent, planificant un pla de carrera professional, realitzant els reconeixements públics necessaris, amb un salari adient a la feina/beneficis que generi, aportant flexibilitat per a la conciliació de la seva vida familiar i aportant millores tecnològiques a la empresa que els permeti continuar amb el seu creixement professional.
Pot semblar que invertir en el benestar dels nostres treballadors no sigui rendible per a la empresa, però Adam Smith amb “la mà invisible del mercat”, ja ens apuntava que la cerca del benefici individual era directament proporcional al benefici global generat per aquest comportament individual. Un treballador amb talent i satisfet serà productiu, no generarà problemes, tindrà un sentiment de pertinença al grup i, de ben segur, tot es traduirà en aportacions profitoses per a l’empresa.
“La formació és l’arma més poderosa per canviar el món” – Nelson Mandela
Els fanàtics de la simulació considerem aquesta metodologia com una fantàstica eina de canvi, amb la qual, des de la reflexió i la formació entre iguals, es consoliden els objectius d’aprenentatges plantejats en el disseny d’una formació.
Dissenyar una formació basada en la simulació ens permet recrear i entrenar situacions que es produeixin amb poca freqüència i que puguin tenir conseqüències dramàtiques per a la nostra empresa, o bé que, tot i ser habituals requereixin de l’excel·lència en el seu desenvolupament.
Quan un participant (el qual no té cap guió de com actuar) interactua amb un actor en una escena simulada té una resposta immediata de reacció a la seva acció, de manera que el participant es veu obligat a decidir constantment en funció del desenvolupament de l’escena que ell mateix va conduint. Aquesta immediatesa aporta un gran aprenentatge al participant, aprenentatge que es veurà reforçat al debriefing per les observacions de la resta de participants a la formació.
Considero que la simulació, en combinació amb altres metodologies formatives, pot ser la eina metodològica diferencial que permeti consolidar i integrar coneixements empresarials i/o de les ciències socials de forma global i transversal.
Ricard Gresa, Equip de Comissió de simulació i Coordinador de Simulació al Grau d’Administració i Direcció d’Empreses. Màster oficial en Metodologia de la Simulació aplicada a la formació de professionals de les Ciències de la Salut i Socials d’UManresa-FUB