El servei de formació del SSIBE – Serveis Sanitaris Integrals del Baix Empordà (Hospital de Palamós) ha apostat per implementar la metodologia de la simulació en la formació de professionals sanitaris de l’entitat des de l’any 2016. Per aquest motiu, algunes persones ens hem format al Centre d’Innovació en Simulació (CISARC) d’UManresa, aprofitant la seva oferta de màsters o de cursos d’instructors en simulació.

Una de les primeres experiències de formació que hem desenvolupat és la de comunicació de males notícies. Inclosa en el modul d’entrevista clínica, hi han participat els metges residents que realitzen les pràctiques a la nostra entitat. Després de les sessions teòriques sobre habilitats i actituds comunicatives i de relació amb les persones ateses, finalment es posen en pràctica els coneixements adquirits en situacions de simulació. Sorprèn constatar cada any que tant a les facultats d’Infermeria com de Medicina, la formació en habilitats de comunicació de males notícies és inexistent o anecdòtica. Aquesta realitat sorprèn principalment perquè aquests professionals, en l’exercici de la seva professió, hauran de tractar amb d’altres persones i sovint hauran de comunicar informació de diagnòstics, tractaments, evolucions o recaigudes, entre d’altres, que de ben segur resultaran un fort impacte per a la persona que les rebi. En la comunicació de males notícies entren en joc habilitats no només tècniques i de procediments diagnòstics, per a les quals sí que han estat perfectament formats tots els professionals a les facultats, sinó també aspectes de comunicació, de relació, d’habilitats de gestió emocional, d’autogestió emocional de l’equip assistencial, etc. El fet de no disposar d’aquestes habilitats genera situacions d’estrès, sentiments que poden qüestionar la professionalitat, desgast personal i conseqüentment la síndrome de burn-out, l’acumulació d’experiències desagradables per la vivència de situacions impactants, etc. Són nombroses les publicacions i les reflexions entorn al que ha de ser la medicina del s. XXI en les quals es posen de relleu els aspectes psicològics, socials i, fins i tot espirituals, que cal tenir presents a l’hora de tractar les persones malaltes. Amb diferents paraules reclamen que es posin al mateix nivell d’atenció el curar i el cuidar. Uns objectius que són presents en el Pla Estratègic de la nostra entitat en forma de valors com la confiança i l’empatia, entre d’altres. Així doncs, en el nostre projecte de formació en habilitats comunicatives i concretament en la comunicació de males notícies, es realitza una formació inicial en la qual tractem aspectes rellevants de la comunicació humana i el bon tracte, que contemplen principalment l’empatia, l’actitud i comunicació assertiva, la gestió emocional, l’escolta activa, el treball en equip i d’autocura. Finalment es donen eines de com comunicar bé les males notícies basant-nos en l’experiència i sobretot en els coneixements sòlids que disposem gràcies a la recerca i a les aportacions d’autors de referència. Part d’aquesta formació són sessions de simulació en les quals han d’afrontar la comunicació de males notícies. Després de la situació simulada, en els debriefings es posen de relleu tant els aspectes consolidats i les fortaleses adquirides com també aquells aspectes que són susceptibles de millora. Un altre projecte en el que hem aplicat la metodologia de la simulació és en la formació dels membres de l’equip encarregat en la identificació de potencials donants de còrnies, vinculats al Banc de Teixits. La formació dirigida a habilitats de comunicació i de tracte i facilita enormement l’abordatge d’aquestes situacions. Segurament aquest ha estat un dels factors que ha fet que l’Hospital de Palamós sigui, a nivell estadístic i proporcional, un dels centres amb els millors índex de donació i recollida de còrnies de Catalunya. Vull destacar el sentit que hi ha darrere de tots aquests esforços. Per un costat treballar per millorar les relacions i el tracte entre professionals i usuaris, en termes de seguretat de les persones ateses i les seves famílies, que és la nostra prioritat. Paral·lelament treballem per garantir les competències i l’apoderament dels professionals perquè això reverteixi en la seva satisfacció i brillantor professional i personal. Amb la simulació veiem que aquests objectius s’assoleixen. Ens ho confirmen els mateixos participants. I una tercera realitat és el fet que tots i totes aprenem de l’experiència. Vull aprofitar aquesta ocasió per destacar les diverses col·laboracions que fan que tot això sigui possible: el suport i assessorament de Núria Serrat i Aida Camps del CISARC-UManresa, l’aposta per la simulació com a metodologia per implementar-la en la formació per part del Comité de Simulació del SSIBE, la inestimable col·laboració del grup de teatre La Gorga de Palamós que amb les actrius i actors fan possible la realitat d’aquestes simulacions, i finalment de tots els serveis hospitalaris que s’han adherit apostant per una formació com la que proposem i que en breu obrirem a altres sereis. Jesús Vieytes i Bonmatí, Psicòleg – habilitat en PGS Servei Sanitaris Integrals del Baix Empordà