La simulació trenca amb els esquemes clàssics de formació que molts de nosaltres hem tingut en el nostre bagatge d’aprenentatges. En simulació es pretén que l’aula sigui un lloc on es visquin experiències, on “succeeixin coses” que moguin o desencadenin emocions que ajudaran a l’adquisició i integració de diferents aprenentatges.  

En aquesta metodologia d’aprenentatge, el protagonista no és el professor o facilitador, sinó que posa al participant en el centre del focus d’atenció, essent l’estudiant el protagonista d’aquest procés. El professor o facilitador només ha de crear unes bones condicions per potenciar i fer aflorar el que l’estudiant ja porta a dins. 

Per tal d’afavorir que les simulacions proporcionin aprenentatges als alumnes que acompanyem hi ha diferents aspectes que cal tenir presents: 

  • Aspectes organitzacionals. Aquí es podrien discutir quines són les propostes metodològiques que utilitza la institució, els professionals que escollim, aspectes tecnològics, una visió interdisciplinària que permeti l’aportació de diferents perspectives (clínica, psicològica, pedagògica…), recursos  d’instal·lacions i espais, etc.
  • Aspectes relacionats amb els participants o alumnes. Saber quines necessitats tenen, la seva motivació, implicació, el seu moment evolutiu, etc. Seria important que els participants estiguessin en un estat actiu i positiu (constructiu). 
  • Aspectes relacionats amb el facilitador. Com facilitar les simulacions, com crear un entorn de seguretat per tal de potenciar la participació activa del participant, saber indagar sense jutjar, mantenir-nos en autenticitat amb un mateix, creure en les possibilitats dels participants, tenir la capacitat de mantenir les emocions dels participants en el punt just per estar al màxim de reflexius i connectats, saber centrar l’objectiu d’aprenentatge, etc. 

Quan parlem de simulació, moltes persones pensen en el dia que venen els estudiants a fer les simulacions a les instal·lacions del Centre d’Innovació en Simulació (CISARC), però quan parlem de simulació estem parlant d’un procés que comença amb el disseny de diferents casos o situacions a partir de les necessitats detectades en els aprenentatges dels alumnes en els diferents cursos i assignatures del grau.  

Aquests casos s’entreguen als alumnes uns quinze dies abans del dia de les simulacions en viu que es fan al CISARC. Els alumnes han de preparar-se i treballar els diferents casos per tal de poder resoldre els objectius plantejats de cada cas el dia que vindran al CISARC. Aquesta preparació és imprescindible en aquest procés d’aprenentatge. De fet, a fisioteràpia, si no s’ha fet aquest treball previ, no es permet poder participar de les simulacions, perquè no té cap sentit entrar a simular sense haver-lo fet. 

Un cop l’estudiant ha fet la preparació prèvia dels casos arriba el dia on es vivenciaran els diferents casos preparats. Aquest dia permet posar en pràctica i experimentar la resolució de diferents problemes creats a propòsit que ens permetran reflexionar en l’acció creada, sobre l’acció i per a l’acció, i això ens permetrà consolidar els aprenentatges derivats de les simulacions. 

A cada simulació cal diferenciar tres parts ben marcades: el pre-debriefing, el moment de la simulació i el debriefing. Intentarem destacar alguns aspectes que creiem importants en cada un d’ells. 

En el pre-debriefing és important crear un entorn que permeti a l’estudiant sentir-se còmode. Hem de crear junts (facilitador i estudiant) un espai que ens permeti poder treballar en el qual ens sentim segurs, sense sentir-nos jutjats. Crear aquest espai és important per poder obtenir el clima que faciliti que l’estudiant pugui participar de manera activa en aquest procés. Un espai de comprensió, d’entendre i d’acceptació dels diferents participants.  

Cal ser conscients que la cara que posem a l’inici de la sessió pot convidar a la participació o a l’evitació. Per tant, la nostra actitud (conscient o inconscient) pot predisposar l’estudiant a poder estar més atents o no. Un somriure pot ser clau per iniciar una bona sessió i encara que portem mascareta, el somriure i l’actitud poden traspassar el fet que no es vegi. El fet de com trobem la distribució de l’espai en entrar i el que decidim dir al principi de la classe, també el com ho diem (assegut o drets), tot plegat ens pot ajudar a fer sentir comoditat o a desorientar el participant. Tan sols el com iniciem una sessió ens pot afectar a crear aquest clima, perquè l’estudiant pugui estar preparat per poder estar actiu amb una mirada oberta. Això permet un millor enteniment. Amb aquest espai de comprensió, d’entendre i d’acceptació pot donar-se el procés d’aprenentatge. És important crear l’espai perquè l’alumne se senti acceptat. 

En la simulació se situa al participant davant d’una experiència que ha d’afrontar, s’intenta crear una situació el més real possible en la qual es té en compte el context, l’entorn, els actors i la situació. La simulació ens permet experimentar situacions complexes en les que s’han de prendre múltiples decisions, i tot això en un entorn segur, on l’error és benvingut. El participant es transforma a través de la pràctica i guanya coneixement a través de l’experiència. En cada simulació, context, aprenentatge i coneixement són inseparables. 

El debriefing és el moment de reflexionar sobre les accions i en les accions que han succeït en la simulació. Aquest procés és imprescindible per consolidar l’aprenentatge derivat de cada simulació. El facilitador ha de ser capaç d’indagar, sense jutjar, i ajudar a aflorar i posar consciència dels nostres esquemes mentals. El facilitador ens pot ajudar a ser conscient de com actuem i mirem el món. Cadascú veiem el món tal com som i hem viscut a partir de les nostres experiències. Posar consciència a aquest fet ens ajuda a conèixer-nos una mica més i potser, fins i tot, a canviar algunes maneres de fer i veure les coses i això pot ser una ajuda en aquest procés d’aprenentatge. Això es veu plasmat en l’informe reflexiu final, on es demana al participant que reflexioni sobre aquells aspectes que ha après al llarg de tot el procés. 

Per concloure, destacarem que la simulació està pensada perquè la persona millori. La intenció és ajudar a adquirir o consolidar nous aprenentatges a través d’una estratègia innovadora i diferent, que motivi i desperti l’interès, mogui emocions, provoqui desig i impulsi a l’acció. Des del punt de vista pedagògic, la simulació implica, necessàriament, un “canvi de xip”, una nova manera d’entendre el procés d’ensenyament-aprenentatge tant a nivell del docent com a nivell del participant. Una aposta que UManresa – FUB té molt clara. 

Marta Not Monegal, docent i coordinadora de simulacions al Grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa.