Quan un infant descobreix una pinya per primera vegada comença a saber coses del món que l’envolta. La pinya té forats, a dins hi ha pinyons, els pinyons es mengen, la pinya cau dels arbres, els arbres són grans, les pinyes estan rosegades, qui se les deu menjar? I això, fins a infinitat de preguntes i hipòtesis van ajudant l’infant a entendre el seu entorn, sempre des de la seva pròpia percepció i des de la comparació amb la dels altres.
La simulació, per a mi, ha estat com la pinya per a l’infant. Tot i ser una metodologia emprada des de fa molts anys, vaig tenir la sort de conèixer-la farà uns tres anys. Primer la vaig conèixer com una metodologia interessant que s’aplicava des de diferents assignatures als estudis de Grau, sobretot dels estudis vinculats a la branca de les ciències de la salut d’UManresa. Després vaig poder gaudir del curs d’Instructor en Simulació, també des de la mateixa universitat, on vaig descobrir un món nou, començant a entendre que la metodologia de la simulació no era només una altra metodologia per acompanyar en l’aprenentatge dels alumnes, sinó que t’obria un món ple d’aprenentatges de la pròpia persona humana, de les perspectives de cadascú sobre un mateix fet, sobre una mateixa actuació. Amb la simulació t’adones realment que el poder de l’aprenentatge no només està a les aules, en els docents, en els alumnes, en les planificacions, en els llibres, en les experiències, sinó que l’aprenentatge és dins de cada persona, i la simulació, amb tot el seu procés, ajuda a potenciar el que les persones ja som, i permet aprofundir en els coneixements, capacitats i comportaments individuals, i poder-los compartir en grup. Mai una metodologia m’havia captivat tant per la seva complexa elaboració, cuidant tot el procés, i quan dic cuidar és amb majúscules, cuidant cada part del que implica aquesta eina d’aprenentatge, i a cadascuna de les persones, accions i espais que en formen part.
Evidentment, vaig voler aprendre’n més i aquest curs vaig iniciar el Màster Oficial en Simulació al Centre d’Innovació en Simulació, el CISARC. Aquest màster em referma la meva convicció sobre l’aprenentatge, segons la qual mai acabes els coneixements i sempre hi ha més per aprendre, per reflexionar, per canviar, per imaginar…
Com a Coordinadora del CFGS d’Educació Infantil del Campus Professional de UManresa, vaig adonar-me de la potencialitat que aquesta metodologia podia tenir al món de l’educació, acostant els estudiants i els professionals del món de l’escola bressol i de les escoles a una pràctica reflexiva molt profunda, i a poder avançar i millorar des de l’experiència de les vivències en simulació.
Tot cuidat al màxim, tot pensat i elaborat minuciosament i, a la vegada, tot a punt per poder adaptar-se al 100% a les situacions que vagin succeint. Realment, la simulació, tal com està plantejada des del CISARC, m’ha ensenyat que és una manera d’entendre la vida, en la qual cadascú de nosaltres tenim el que necessitem per avançar, però a vegades cal que ens ajudin a treure allò que portem a dins i entendre i valorar-ho, sense judici, però sí amb preguntes i debats, i també a entendre el que les altres persones porten a dins, podent elaborar conjuntament una altra nova manera de veure les coses i dur-les a terme amb uns objectius comuns.
Les poques simulacions que ara per ara he pogut dur a terme i que he compartit amb experts en simulació em mostren que podem fer molt en aquest camp per potenciar i apoderar als docents en la seva tasca d’educar.
Em queda molt aprendre, però encara em queden més ganes de seguir aprenent, com aquell infant que mira la pinya amb una mirada neta, i darrere d’això li queda tot un món per descobrir.
“Conozca todas las teorías. Domine todas las técnicas, pero al tocar un alma humana sea apenas otra alma humana”
Carl G. Jung
Laura Torreguitart Llauradó
Coordinadora del CFGS d’Educació Infantil
Campus Professional d’Umanresa
Motivació i projecció de futur
