L’atenció al pacient greu dins i fora d’un hospital és la meva passió. Tota la meva carrera professional ha estat encaminada a aquesta finalitat i des de fa un temps tinc l’oportunitat d’organitzar i coordinar un servei d’urgències del que en sóc supervisor.

La formació dels professionals és un aspecte clau per mantenir-se actiu en un món com el de les emergències. L’aprenentatge de tècniques, de procediments nous, de guies clíniques, entre d’altres, és fonamental, i al llarg dels anys he pogut observar com tots els professionals del servei es formen en cursos i jornades amb l’objectiu d’actualitzar coneixements. En els últims temps, la simulació ens ha ofert una nova visió en el camp de la formació, i sobretot, la simulació dins d’un equip de treball. Em vaig començar a interessar per la simulació de manera molt rudimentària, sense tenir formació al respecte. Vàrem començar organitzant simulacres i simulacions en les quals hi participaven molts professionals, però que proporcionaven poc aprenentatge significatiu.

A partir de l’oportunitat de realitzar una formació especifica en simulació al Centre d’Innovació en Simulació d’UManresa (CISARC), vaig experimentar un canvi de 360 graus en l’enfocament de la formació relacionada amb la simulació. Vaig conèixer noves eines i instruments per facilitar l’organització de les simulacions i vaig adonar-me de la importància que hi tenia el lideratge, fins al punt que es va convertir en un element imprescindible en la formació del personal d’urgències. Davant de qualsevol procediment en una situació d’urgències, el lideratge, juntament amb la bona coordinació d’un equip sanitari en una emergència és clau per a un bon final. El coneixement, l’habilitat, els dispositius, etc, són importants, però la coordinació i un bon lideratge de l’equip seran les claus per assolir el final desitjat.

A partir de la voluntat de millorar aquests dos aspectes, neix una experiència particular. Es crea un grup multidiscipinar, format per metges, infermers, auxiliars d’infermeria i porta-lliteres. L’objectiu és potenciar l’equip, en la seva coordinació i lideratge. Aquesta experiència, valorada positivament per tots els membres participants, referma la necessitat de la mateixa. El treball en equip s’ha de potenciar i formar amb les mateixes persones que formen l’equip d’urgències. Actualment hi ha professionals que estan molt ben preparats i actualitzats. Cal que continuï sent així, però també és cert que no treballen sols, per tant l’equip és tant o més important que cadascun d’ells per separat. La simulació reuneix tots els elements necessaris per treballar i avançar en aquest camí.

L’ús de la simulació dins de l’equip del servei d’urgències ha significat un nivell més en la formació del propi servei. Proporciona experiència en situacions concretes, cohesió de grup, dinamisme i és una activitat formativa que, així que acabi aquesta situació de pandèmia, reprendrem amb molta il·lusió.

Jordi Amores
Supervisor d’infermeria del servei urgències de l’Hospital de Palamós