Albert Einstein, un dels científics més importants del segle passat, deia que ”l’aprenentatge és bàsicament experiència, tota la resta és informació”. Si fem cas a aquesta afirmació és evident que la simulació és, també, una excel·lent metodologia per incrementar les competències professionals de les persones que desenvolupen la seva activitat en el món del management.
Moltes són les definicions que intenten explicar aquest concepte. Crec que una de les més senzilles i una de les millors és aquella que el descriu com la gestió de totes les activitats que poden incidir en un àmbit de treball o de l’organització. Peter F. Drucker, considerat el pare del management modern, el defineix com “ l’art de la gestió per excel·lència”.
Podem afirmar que la missió fonamental del management és aconseguir l’actuació conjunta i eficient de les persones cap als objectius establerts, possibilitant el continu aprenentatge dels professionals i donant resposta adequada a les seves necessitats, les dels equips, les de les organitzacions i les dels entorns en els quals desenvolupen la seva activitat.
Per establir accions de simulació que permetin la millora contínua dels professionals que assumeixen aquesta responsabilitat haurem de conèixer quin són els elements que configuren el management.
És evident que existeix molta bibliografia que descriu molts aspectes diferents i rellevants, però crec que com a mínim es poden definir fins a 8 elements importants i a tenir en compte a l’hora de gestionar de forma adient.
Un primer element té a veure amb el coneixement propi i el coneixement dels altres en l’entorn laboral. Analitzar l’impacte que produeix la conducta de les persones en les organitzacions i, si és possible, preveure com es comportaran en un determinat moment és força rellevant.
Cada persona és diferent i està marcada per les seves competències, així com per les seves motivacions, valors, actituds i expectatives personals i professionals. Aquesta individualitat és important a l’hora de desenvolupar i potenciar els processos de gestió.
El segon element té a veure a com interactuen les diferents persones, com es relacionen i com estableixen mecanismes de comunicació entre elles. Depenent de la situació, pressió o complexitat existent ho faran de manera diferent. Oscar Wilde, escriptor d’origen irlandès, deia que “algunes persones causen felicitat allà on van, altres, en canvi, causen felicitat quan marxen”.
El tercer, molt important a gairebé totes les estructures organitzatives, és la generació d’equips de treball. És a dir, la necessària complementarietat de perfils entre els diferents professionals que el formen. En aquest context d’equips podem trobar-hi escenaris de multidisciplinarietat (persones amb competències diferents que poden treballar de forma col·laborativa) i interdisciplinarietat (alineació de les diferents disciplines cap al mateix objectiu), les dues característiques que permeten afrontar i donar solucions a reptes complexos.
El quart element a ressaltar en el management és la definició clara, concreta, precisa, limitada i avaluable dels objectius que tenim plantejats de manera que tothom orienti els seus esforços a la seva consecució. Compartir una visió de futur desitjable i establir com arribar a aconseguir-ho és la millor manera de ser eficients. Dependrà en el temps que ho definim que siguin estratègics, tàctics o operatius.
Un cinquè element és el lideratge, peça fonamental en el desenvolupament dels professionals, els equips i les organitzacions.
Les persones que assumeixen aquest paper intenten que la suma de les hard skills, aquells coneixements adquirits mitjançant formació i experiència, i les soft skills, les competències que faciliten unes relacions socials i interpersonals fluïdes, els permetin liderar amb possibilitats d’èxit. La seva combinació, encara que teòricament sigui fàcil, és d’una complexitat extrema en l’àmbit professional.
Un sisè element és el que fa referència a tots els àmbits de la comunicació, sigui professional o personal. Aquest element facilita i fluïdifica de forma evident la relació entre les cinc anteriors.
La bones pràctiques comunicacionals interpersonals, en els equips, socials o en públic són algunes en les quals es basa un management adaptatiu, integrador i eficient.
El setè element el podem definir com el sistema, nom que li donem a l’equip, la institució o l’organització segons de l’àmbit que estiguem parlant. És evident que aquests sistemes estan en canvis continus. No són estructures fixes i estables, són tan imprevisibles, ingovernables, independents o, fins i tot, sensibles com un ésser viu.
Els equips, les institucions, les organitzacions poden estar en expansió, regressió, estabilitat i/o en conflicte. Això dependrà dels recursos existents, les demandes externes i les pròpies relacions entre les persones que hi treballin. En l’àmbit formatiu serà important crear espais de simulació que identifiquin cada una d’aquestes fases per tal d’incrementar el seu coneixement i la resposta adequada en cada moment.
I per últim, no menys important, el que hem vist en aquests mesos de pandèmia i que afectava de forma directa a cada un dels elements descrits anteriorment: l’entorn.
Fins ara, no sempre se li donava tot el valor que realment té. Amb la crisi sanitària hem pogut comprovar com ha agafat importància el que fins ara era un nom basat en la teoria.
Estem en entorns VICA. És a dir, volàtils (canvis molt ràpids i dinàmiques inestables), incerts (situacions imprevistes amb molts factors que influeixen), complexes (moltes dimensions dels problemes, excés d’informació) i ambigus (moltes interpretacions, noves teories per pensar el món). William Faulkner, premi Nobel de literatura l’any 1949, ja afirmava que “la intel·ligència és poder entendre i acceptar l’entorn”.
Si desenvolupem mètodes d’aprenentatge, escenaris, formats, o activitats específiques per a cada un dels 8 elements descrits i els integren en itineraris formatius podrem fer de la simulació un element essencial per a la formació del management futur.
Jean-Pierre Sergent, pintor francès, deia que ”l’èxit no s’aconsegueix només amb qualitats especials, necessitem treball, constància, mètode i organització”.
És evident que així tindrem gestors, directius i responsables, formats, competents i preparats per fer front a les noves demandes organitzatives i socials.
Dr. Valentí Martínez Espinosa
Director General
Fundació Universitària del Bages
Campus Manresa de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya