Entrevista a Griselda González, coordinadora de simulació del Grau en Medicina de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC parla del disseny de casos en simulació.   1.- La Facultat de Ciències de la Salut de Manresa compta amb un model de simulacions adaptat als objectius formatius dels seus programes, tant en l’àmbit clínic com en el social. Com es dissenyen les activitats d’aprenentatge basades en la simulació? El disseny en simulació és un procés. Implica conèixer, entendre i/o donar forma a una necessitat o un problema formatiu amb l’objectiu de trobar una solució que permeti als estudiants treure’n un resultat eficient, aprendre, aplicar i/o mobilitzar coneixements, habilitats i valors. Així doncs, el disseny és el moment clau per planificar tot allò que es vol aconseguir durant la simulació i implica anticipar-se per poder aprofitar al màxim l’experiència formativa. 2.- Quina és la relació entre simulació i disseny? La filosofia de disseny que més m’ha atrapat al llarg del temps és la del disseny instruccional i la metodologia projectual, sobretot a través de les lectures del dissenyador Bruno Munari. Parafrasejant Antonio Rebolini, Munari descriu com el disseny busca solucions per facilitar la relació amb l’entorn o les persones: “Quan un problema no pot resoldre’s, no és un problema. Quan un problema pot resoldre’s, no és un problema”. Des de la meva perspectiva, disseny i simulació formen part d’un procés que admet una transformació. En el cas del disseny, pensant en la utilitat que una persona donarà a un objecte, dispositiu… i, en el cas de la simulació, pensant en els beneficis que obtindrà una persona a través d’aquesta experiència formativa per reflexionar, aprendre i aplicar-ne els resultats a la seva vida professional.   3.- Per què creus que és tan important que el facilitador tingui competències en disseny d’escenaris? Perquè entenc el facilitador com la persona encarregada de promoure tot el procés en simulació. Com a tal, aquest procés comença amb el naixement d’una idea formativa o amb la detecció d’una necessitat instructiva. El facilitador no és només la persona que acompanya i/o guia el dia de la simulació, sinó que també és expert en facilitar el procés per entendre les parts del problema formatiu i buscar la millor solució en cadascuna de les fases de la simulació: el prebriefing, la simulació i el debriefing. El facilitador coneix les metodologies per treure el màxim potencial de les persones i treballa estretament amb l’expert per entendre i planificar el context d’un vol. El facilitador ajuda a transferir una idea o concepte teòric al camp de l’acció. Així, el seu objectiu durant el disseny d’un escenari és simplificar al màxim per generar un aprenentatge de profit.   4.- Com ha estat l’experiència de dissenyar casos en el marc de la pandèmia? Els casos s’han hagut d’adaptar a un context nou. Especialment durant la primera onada hi va haver un esforç molt gran de transformació, que va implicar virar d’unes simulacions que havien estat pensades per fer-se cara a cara a unes simulacions online. Per mi, ha estat una experiència molt enriquidora i crec que ha permès introduir nous conceptes al currículum docent com ara la teleassistència, així com també estimular l’aprenentatge col·laboratiu entre estudiants, ja que la simulació online presenta unas característiques que difereixen lleugerament de les presencials.   5.- Quins són els punts forts de l’equip docent del CISARC? Quin valor aporta la seva interdisciplinarietat?  Crec que és un dels aspectes que més estimula els estudiants i els propis docents. El fet de poder compartir i aprendre de professionals d’àmbits dispars permet una flexibilitat i un ventall de recursos molt variable. Tots parlem de simulació, però amb matisos molt diferents. Això permet que els participants dels nostres programes es beneficiïn d’aquesta pluralitat, de la mateixa manera que un pintor té a l’abast una paleta amb totes les gammes de colors possibles per poder crear una obra d’art.